Proteccions per anar en moto

De Wiki del Motociclisme
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Casc

Protegeix el cap d’impactes en cas de caiguda. És una peça protectora obligatòria a la majoria de països del primer món. El seu ús redueix fins a un 85% el risc de patir lesions greus al cap. Trobem diferents tipus de casc en el motociclisme segons la seva construcció: Oberts, integrals i convertibles

Cascs Integrals

Són el tipus de cascs més compactes i aerodinàmics, normalment enfocats a una conducció més esportiva, o simplement més segura, ja que cobreixen la totalitat del cap. Molts models incorporen pantalla solar i estan preparats per acoblar-hi intercomunicadors.

Cascs Modulars

Aquests tipus de casc compten amb una part frontal abatible que s’aixeca i deixa la cara descoberta. La posició Jet només seria recomanable quan baixem de la moto o estem aturats. No tots els casc modulars són homologats, solament és pot circular tant en posició oberta com tancada quan portem la homologació P/J de normativa EU. Gràcies a una pestanya que bloqueja el moviment de la part abatible poden circular amb el casc obert i impedeix que es tanqui de manera accidental.

Cascs de tipus Jet

Són cascs d'estructura oberta que deixen la cara al descobert, i per tant no tenen cap recobriment a la part de la boca o mentó del motorista. Proporcionen una gran comoditat a l'hora de posar o treure el casc, són lleugers, ocupen poc i són molt frescs. Tot i ser completament oberts solen incorporar viseres transparent i visors solars, per a la protecció dels ulls d'insectes i partícules, i també dels rajos de sol. En termes de seguretat, el casc obert o jet no és un tipus de casc aconsellable encara que sigui només per ús urbà o trajectes curts, ja que en cas de caiguda l'impacte a la cara i /o mandíbula és directe, i les lesions patides, per poca velocitat que es porti circulant, poden ser greus.

Materials

Bàsicament trobem dos tipus de materials dins del mercat dels cascs: els composts de plàstic i els composts de fibra. Ja sigui un plàstic o un altre, o una barreja de plàstics com se s’estila actualment, aquests cascs normalment són més econòmics però d’una qualitat menor. El motiu és que les capacitats del plàstic per absorbir i repartir l’energia de l’impacte són molt menors respecte a la fibra. En cas de patir un cop, l’impacte passa cap a l’interior del casc o inclús pot arribar a trencar-lo.

Talles

Tal i com passa en la roba, les talles de casc també varien segons la marca. És molt arriscat comparar les mides d’un casc per Internet si no coneixem la nostra talla exacta, ja que encara que es tracti d’un casc de molta qualitat, si no és de la nostra talla aquesta perdrà tota l’eficàcia. Un error comú és escollir una talla més gran de la que ens correspon perquè és més confortable. El casc ens ha destrènyer sobretot a la zona de les galtes, ja que s'acabarà donant força de si. Una manera de guiar-se és per la zona del front o la templa, on hem de sentir pressió, però sense arribar al punt de que ens faci mal. També hi ha fabricants que ofereixen la possibilitat de canviar les parts interiors per aconseguir una subjecció perfecte durant més temps. Si noteu que el vostre casc es mou lleugerament, és important que consulteu si aquesta opció és possible.

Pantalons

Protegeixen de l'abrasió en les cames en general, i especialment dels genolls per mitjà d'unes genolleresincrustades, i també podem trobar-ne amb incrustacions de canyelleres per protegir les canyelles, i/o incrustacions als costats dels malucs per protegir-los.

Espatllera

Protegeix l'esquena i especialment la columna vertebral contra possibles impactes. Es situa per sota de la jaqueta, però moltes jaquetes venen equipades amb una ubicació per incrustar-hi una de manera integrada.

Calçat

Protegeixen els peus i els turmells en cas de caiguda, ja que són una extremitat i una articulació molt fràgil en cas de caiguda. Trobem diferents tipus de calçat segons les nostres preferències, o més aviat, segons el tipus de conducció que practiquem:

Sabates

Les sabates per anar en moto són pràcticament iguals a les que calcem per anar pel carrer, amb la diferència de que els seus materials de construcció són més robustos i resistents per protegir al peu en cas de caiguda. No protegeixen ni recobreixen el turmell, de tal manera que en cas de caiguda hi ha moltes possibilitats de patir lesions en aquesta zona. Són habituals per fer un ús urbà rutinari de la moto, tot i que no es pot dir que sigui la peça més adequada, ja que en zones urbanes es pateixen accidents que amb facilitat poden afectar l'articulació del turmell (impactes per encalç (un vehicle ens impacte per darrere, estiguem aturats o circulant),o bé si som nosaltres els que impactem contra un vehicle. També en caigudes en parat, en no tenir protegit o recobert el turmell podem patir tortes de peu amb facilitat.

Botes de mitja canya

Protegeixen el peu fins a l'altura del turmell, i a diferència de les sabates, aquest recobriment normalment incorpora proteccions rígides i molt resistents a tota la puntera del peu, la qual cosa confereix una especial protecció vers impactes i fregament a tot el peu. A més, en recobrir amb robustesa el turmell, aquest queda més protegit de cara a tortes de peu i altres lesions a l'articulació.

Botes de canya alta

Protegeixen el peu fins a una altura d'un pam del genoll aproximadament, cobrint per tant no només el turmell sinó part de la canyella. Estan elaborades amb materials robustos i recobriments reforçats tant a la zona del peu com a la seva part superior. Les botes de canya alta ofereixen la màxima protecció possible pel que fa al calçat de moto, tant pel que fa a superfície a cobrir com pels materials que se solen emprar en la seva construcció i el tipus de proteccions perimetrals pel peu que incorporen.

Guants

Protegeixen les mans en cas de caiguda de la moto, especialment pel que fa al fregament i impacte amb l'asfalt. Si bé tota la superfície del guant està feta amb materials resistents, la part més forçada és la del dors de la mà, que sovint incorpora proteccions dures per protegir els artells de la mà, mentre que la zona del palmell de la mà és més fina, per garantir major precisió i tacte amb els comandaments de la moto.

Trobem diferents tipus de guants segons el tipus de conducció que practiquem (més robustos per una conducció esportiva per carretera, amb més proteccions, o més estètics i amb menys proteccions per una conducció urbana o de tipus custom, que són més fins, atractius i còmodes per a una conducció àgil, de curta durada i a baixes velocitats.

El factor diferencial del tipus de guants, però, és referent a la temperatura ambiental. Degut a la exposició de les mans al fregament amb l'aire i a la temperatura externa, les mans dels motoristes han d'anar correctament protegides i ventilades. A l'hivern convé equipar uns guants aïllants del fred i del vent, i a l'estiu es fa necessari d'equipar-ne uns que transpirin molt bé, ja que tant l'excés de fred com el de calor a les mans són factors que condicionen molt ja no només la nostra comoditat durant la marxa, sinó que afecten especialment a la nostra seguretat, tant pel que fa a la precisió de la conducció com a la nostra concentració.

Referències

- Factors clau a l'hora de triar un casc per anar en moto. Un article de Josep CMX a motoristes.cat